La mort de Guillem

Cultura combatint el feixisme
2022

Una campanya cultural transmèdia per recuperar la memòria de Guillem Agulló, un jove antifeixista assassinat, reivindicar la defensa dels drets humans i lluitar contra el feixisme en un moment on l’ultradreta mundial està en clar ascens.

Per a ICEC, IVC, 3Cat, ÀPunt i IB3

La història d’un assassinat.
El naixement d’un símbol

L’any 1993, un grup de joves d’ultradreta va assassinar el jove antifeixista valencià Guillem Agulló.

Per recuperar aquest fet, que havia quedat en l’oblit, i difondre els valors de justícia, llibertat i defensa dels drets humans, vam impulsar una gran campanya per convertir l’assassinat d’un jove, que va marcar una generació, en un símbol de la lluita pels drets humans.

Una pel·lícula, un llibre, un manifest, una sèrie de concerts, un programa de xerrades i una crida a les xarxes socials van demostrar que la cultura és la millor arma per lluitar contra el feixisme.

Per rememorar la història de Guillem Agulló i iniciar una campanya antifeixista primer necessitàvem activar la gent per les xarxes socials. Ho vam fer amb un web amb el Manifest per la vida, que en pocs dies va assolir més de 1.500 signatures de suport.

 

Guillem.
La primera pedra del projecte

El tret de sortida de la campanya va ser la publicació del llibre Guillem, escrit per Núria Cadenes.
El llibre va ser un èxit de vendes, amb cinc edicions i més de deu mil exemplars venuts, i va guanyar diversos premis com el València Negra 2020 i el Lletra d’Or 2021.
Les presentacions del llibre multitudinàries, les grans vendes i els premis rebuts van generar una gran expectació i van preparar el terreny perquè, posteriorment, la pel·lícula i els concerts fossin molt esperats i gaudissin d’un gran èxit.

Un èxit rotund

Paral·lelament, vam engegar una campanya de finançament a Verkami per fer una pel·lícula, que dirigiria el premiat director Carlos Marqués-Marcet.

La campanya va tenir una acollida espectacular: el micromecenatge va aconseguir 134.000 € (un dels Verkami més grans de la història), que van ajudar a finançar la pel·lícula amb TV3, À Punt i IB3.

La pel·lícula es va estrenar al Festival de Màlaga i va obtenir diversos premis, entre ells el premi Gaudí a la Millor TV Movie, el Premi al Millor Film de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual o el premi del públic del Festival Internacional de Los Angeles.

Estrena televisiva amb unes xifres rècord:

TV3
430.000 espectadors (17,60 % de share), líder d’audiència.

À Punt
201.000 espectadors (10,90 % de share), rècord d’una estrena del canal.

IB3
15.000 espectadors (4,40 % de share), rècord d’una estrena del canal.

L’impacte d’un projecte transmèdia popular i participatiu

Amb Fixing the Future hem creat no només un esdeveniment, sinó també un projecte transmèdia on conviuen, amb èxit, la divulgació i l’entreteniment.

Hem produït més de trenta peces exclusives per a YouTube, que fan difusió dels debats i entrevistes més inspiradors en un format atractiu i àgil per amplificar així l’impacte del festival.

Mort del Guillem Xarxes

L’impacte a les xarxes socials va ser extraordinari: amb més de 6.500 seguidors a Twitter, més de 6.000 seguidors a Instagram i més de 1.800 seguidors a Facebook.

A més, la cançó de la BSO de la pel·lícula, No s’apaguen les estreles, de Xavi Sarrià, va aconseguir més de 587.000 reproduccions a Spotify.

Concerts per la Vida

Una altra pota de la campanya transmèdia va ser l’organització de dos macroconcerts titulats Concerts per la Vida, que van aplegar més de 5.000 persones. Es van fer a València i a Barcelona, i formaven part de les recompenses de la campanya de micromecenatge.

Els concerts els va liderar Xavi Sarrià, autor de la cançó de la banda sonora de la pel·lícula, No s’apaguen les estreles, i diversos grups van participar en les dues cites.

Un compromís amb la memòria

Un altre puntal d’aquesta aposta transmèdia va ser l’impuls del web.


Un web rigorós que recull tots els crims d’odi, amb resultat de mort, comesos a l’Estat espanyol a partir del 1990. Un projecte coordinat pels periodistes especialitzats Miquel Ramos i David Bou.